Ahir vaig portar a terme una de les tres activitats plantejades, en aquesta ocasió l’activitat “Qui soc jo?”, orientada al coneixement mutu i a la generació de vincles dins del grup SIEI.

Cal destacar que aquesta activitat s’ha implementat gairebé al final del període de pràctiques, ja que com vaig exposar en entrades anteriors, les dinàmiques dels centres educatius són canviants i sovint imprevisibles, fet que ha dificultat la planificació inicial i ha obligat a adaptar el desenvolupament del projecte a la realitat del dia a dia. Situacions com absències de l’alumnat, activitats paral·leles o necessitats puntuals han condicionat el ritme d’implementació.

Tot i això, la sessió es va desenvolupar amb la participació de tot l’alumnat, fet especialment rellevant. L’activitat es va dur a terme en un clima positiu i acollidor, afavorint la participació activa dels alumnes. A més, també hi van participar les psicopedagogues del centre, així com la referent de l’EAP, aportant una mirada complementària i enriquidora tant des del punt de vista d’observació com de coordinació professional.

La dinàmica consistia en que cada alumne pogués presentar-se a partir d’aspectes personals, interessos i elements significatius de la seva identitat. Aquest espai va facilitar la interacció entre iguals i va permetre construir un clima de confiança dins del grup.

Durant la sessió es van poder observar diferents perfils i formes de participació. L’alumne amb TEA va necessitar més suport i estructura per expressar-se, però va poder participar amb ajuda. L’alumne amb un perfil més hiperactiu va mostrar una participació activa però més impulsiva. Pel que fa als altres alumnes amb necessitats educatives específiques (NESE), es van observar diferents nivells de seguretat i expressió, posant de manifest la diversitat del grup.

Aquesta activitat ha estat útil no només per iniciar el treball de vincles, sinó també per obtenir informació rellevant sobre el funcionament del grup i les necessitats individuals. L’observació directa, en aquest sentit, ha estat una eina clau per orientar futures actuacions i ajustar la intervenció.

En definitiva, tot i les dificultats per implementar el conjunt del projecte tal com s’havia planificat inicialment, la realització d’aquesta activitat ha permès fer un primer pas significatiu en el treball socioemocional amb el grup, així com comprendre millor la seva realitat i dinàmica interna.