Després de dur a terme l’activitat “Qui soc jo?”, vam poder comentar conjuntament amb la Sandra, psicopedagoga del centre i tutora de pràctiques, com havia anat la sessió i quines impressions n’havíem extret. La valoració general va ser molt positiva, sobretot pel tipus de clima que es va generar i per la manera com els alumnes van participar durant l’activitat.

La Sandra va destacar especialment que, tot i les diferències entre els alumnes del grup, tots van trobar el seu espai per intervenir i expressar-se d’alguna manera. La dinàmica va permetre veure aspectes del funcionament de cadascun d’ells que sovint no apareixen tant en situacions més acadèmiques o estructurades. També va comentar que aquest tipus d’activitats ajuden molt a observar com es relacionen entre ells, quins rols adopten i quines necessitats poden tenir a nivell emocional o social.

Cal recordar que la SIEI d’aquest institut és un recurs nou al centre i encara s’està acabant de construir la seva dinàmica de funcionament. Això implica que moltes coses encara s’estan definint: les formes de treball, la coordinació entre professionals o fins i tot els espais i moments d’intervenció. A més, el grup és molt divers i cada alumne presenta necessitats molt diferents, fet que requereix adaptar constantment les activitats i la manera d’acompanyar-los.

En aquest grup hi conviuen perfils molt diferents: un alumne amb TEA, un alumne amb molta inquietud motriu i dificultats d’autoregulació, i altres alumnes amb necessitats educatives específiques relacionades sobretot amb l’àmbit emocional i relacional. Això fa que qualsevol proposta hagi de ser flexible i oberta, respectant els ritmes i les necessitats de cadascun.

Tant la Sandra com la professional de l’EAP que també va assistir a la sessió van coincidir en la importància de crear espais més vivencials i participatius, on els alumnes puguin relacionar-se des d’un lloc més segur i menys acadèmic. Sovint, aquests moments són els que permeten generar confiança i començar a construir vincles reals dins del grup.

Personalment, aquesta experiència m’ha ajudat a poder entendre millor la realitat del centre i com n’és de rellevant la necessitat d’adaptar-se constantment a situacions canviants. També m’ha fet veure que, moltes vegades, les intervencions més senzilles poden tenir molt valor quan es parteix de l’escolta, el respecte i la necessitat real dels alumnes.