Ara que han passat uns dies des de la finalització de les pràctiques, puc mirar enrere i valorar amb més perspectiva tot el que aquesta experiència m’ha aportat tant a nivell personal com professional.

Abans de començar, l’educació especial era un àmbit que coneixia principalment des de la teoria. Tot i haver treballat continguts relacionats amb l’atenció a la diversitat durant la carrera i el màster, mai havia tingut l’oportunitat de viure de prop el dia a dia d’un centre d’aquestes característiques. Per això, reconec que era un context que em generava respecte i també moltes preguntes.

Una de les coses que més m’ha fet reflexionar és la diferència entre conèixer determinades idees des de la teoria i veure-les aplicades en el dia a dia. Conceptes com l’atenció individualitzada, els suports personalitzats o la importància del benestar emocional de l’alumnat no eren nous per a mi, però observar-los directament dins del centre m’ha permès comprendre amb molta més profunditat el seu impacte real en la pràctica educativa.

Probablement, un dels aprenentatges més importants que m’emporto és haver entès amb molta més profunditat el concepte d’autonomia. És una idea que ja coneixia, però veure-la aplicada en el dia a dia m’ha fet replantejar moltes coses. He après que allò que per a una persona pot semblar una fita petita, per a una altra pot representar un gran avenç en la seva qualitat de vida i participació.

També he après a ser més conscient de la tendència que, de vegades, tendim a ajudar massa ràpidament. Recordo situacions en què instintivament feia jo alguna acció pensant que ajudava, quan en realitat l’alumne era perfectament capaç de fer-la per si mateix. Aquesta experiència m’ha ajudat a interioritzar del tot que promoure l’autonomia implica, moltes vegades, donar temps, esperar i confiar en les capacitats de la persona.

Durant les pràctiques també vaig tenir l’oportunitat d’observar altres aules del centre amb perfils molt diferents, fet que em van permetre apropar-me a realitats que fins aquell moment només coneixia des dels llibres i comprendre millor la complexitat de les intervencions relacionades amb la regulació emocional, la conducta i les necessitats de suport intensiu.

Per tant, puc dir que acabo aquesta experiència amb una mirada molt més àmplia sobre l’educació especial, amb una gran admiració pels professionals que hi treballen i amb la sensació d’haver après molt més del que imaginava quan vaig començar aquestes pràctiques.

Durant les pràctiques també vaig tenir l’oportunitat de passar algunes estones en altres aules del centre amb perfils diferents dels de la meva aula de referència. Aquesta experiència em va permetre ampliar la mirada sobre la diversitat de necessitats presents dins d’un mateix centre d’educació especial.

Una de les aules que vaig visitar estava formada per un grup reduït d’alumnes amb necessitats principalment relacionades amb la regulació conductual i la discapacitat intel·lectual. Tot i que inicialment era un perfil que em generava cert respecte, l’experiència va ser molt positiva i em va permetre observar de prop les diferents estratègies educatives utilitzades pels professionals.

Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser el ritme de funcionament de l’aula. Les activitats acadèmiques convivien constantment amb altres objectius relacionats amb l’autonomia, la regulació, la convivència i les activitats de la vida diària. Els alumnes participaven en diferents tallers i activitats al llarg de la setmana, com ara piscina, música, cinema o altres propostes adaptades als seus interessos i necessitats.

També em va semblar interessant observar les diferents formes de comunicació i participació dels alumnes. Alguns utilitzaven suports específics per comunicar-se i participar en activitats quotidianes. Recordo especialment un alumne que mostrava molt interès per anticipar aspectes del dia a dia, com ara el menú del menjador, i que utilitzava diferents recursos per buscar aquesta informació i compartir-la amb els altres.

Considero que aquesta observació em va ajudar a comprendre millor que darrere d’una mateixa etiqueta diagnòstica poden existir perfils, necessitats i capacitats molt diverses.

Una de les intervencions que més m’ha fet reflexionar durant les pràctiques ha estat el treball realitzat amb una de les alumnes de l’aula. Inicialment havia plantejat algunes activitats pensant que podrien ser adequades a partir de les observacions realitzades, però b vaig adonar-me que el nivell de demanda continuava sent massa elevat per a ella.

Aquesta situació em va fer a replantejar completament la proposta inicial i a centrar-me en activitats molt més funcionals, manipulatives i ajustades al seu nivell real de comprensió i participació. Vam treballar principalment consignes senzilles com donar, posar o treure objectes, utilitzant materials reals i activitats molt estructurades. Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser que moltes de les conductes que inicialment podien semblar una manca d’interès per l’activitat estaven relacionades, en realitat, amb la seva necessitat constant d’interacció social. Li agradava molt buscar el contacte amb l’adult, jugar, fer bromes o demanar abraçades, i sovint abandonava la tasca per intentar generar aquest tipus d’interacció.

Per tal d’aprofitar aquest aspecte com a element motivador, vam incorporar un dau que ja s’utilitzava habitualment a l’aula. Cada vegada que completava una activitat podia llançar-lo i realitzar l’acció que apareixia, com ara una abraçada, un xoc de mans o una altra interacció positiva. Aquest petit ajust va ajudar a diferenciar millor els moments de treball dels moments de joc i va afavorir una participació més activa en les activitats.

Si alguna cosa m’emporto d’aquesta experiència és la importància d’ajustar les expectatives al nivell real de cada alumne. Sovint arribem amb una idea prèvia del que considerem una activitat senzilla o complexa, però aquestes categories només tenen sentit quan es posen en relació amb les característiques de la persona que l’ha de realitzar. Aquesta intervenció m’ha ajudat a entendre que, en alguns casos, els avenços més significatius no es troben tant en els resultats acadèmics com en la participació, l’atenció o la implicació en una activitat compartida.

Després de diverses sessions treballant amb activitats de dictat amb suport visual, he pogut valorar amb més perspectiva alguns dels resultats observats durant la intervenció.

Un dels aspectes més destacables ha estat el grau d’implicació de l’alumne. L’ús de l’ordinador i dels pictogrames ha resultat especialment motivador i ha afavorit que mantingués l’atenció durant períodes relativament llargs de temps.

També s’han observat petits progressos relacionats amb l’autonomia i amb l’ús funcional de l’ordinador. Progressivament ha anat mostrant una major familiaritat amb la dinàmica de treball, incorporant aspectes com la separació entre paraules o una millor gestió d’algunes eines bàsiques de l’ordinador.

Al mateix temps, la intervenció també ha posat de manifest algunes dificultats que continuen presents, especialment en relació amb la seqüenciació de les lletres i la gestió dels errors. Aquestes observacions m’han ajudat a entendre la importància d’avaluar no només el resultat final d’una activitat, sinó també el procés que segueix l’alumne per arribar-hi.

Considero que els resultats obtinguts han estat positius i que una intervenció més prolongada probablement hauria afavorit avenços encara més significatius en l’autonomia durant la realització de les tasques.

Valoració personal

La principal dificultat o més aviat repte que ens hem trobat a les pràctiques ha estat el saber fer l’acompanyament dels joves a l’aula, en el SIEI o a l’aula oberta. Primer de tot, sobretot amb els joves d’aula oberta, amb la regulació de la seva conducta i en aconseguir la motivació per la seva tasca. També ha estat un repte ajudar en les matèries de matemàtiques i català de quart d’ESO, ja que es van haver de recuperar coneixements i aprenentatges que havia treballat fa molt temps. En concret vam treballar aspectes de sintaxi, trigonometria, equacions i estadística. I finalment saber adequar els coneixements propis de la psicopedagogia per a tenir una bona praxi dins l’aula amb l’alumnat, i poder ajudar-los en la tasca en tot el possible.

Per altra banda, la relació amb els docents, equip directiu, professionals del SIEI, orientadors o conserges ha estat molt bona. L’ambient que es respira a l’IES Ticeris de Sarrià és molt agradable i  bo. En aquest aspecte, com en molts d’altres, m’he sentit molt afortunat de poder haver-hi fet les pràctiques.

A més la comunicació i col·laboració amb la mentora de pràctiques ha estat constant i molt satisfactòria. M’he sentit molt ben acollit i molt bé ajudant, treballant, escoltant consells i compartint.

L’únic aspecte que crec que s’hauria de millorar per altres pràctiques és que aquestes van començar massa tard, la qual cosa ha ocasionat que endarrerís el projecte d’intervenció així com el TFM, ja que aquest últim el volia fer segons la tasca assignada que tingués a les pràctiques per tal de fer una investigació que pogués posar en pràctica mentre aprenia. El TFM es titula “Percepció docent de les barreres i facilitadors de l’educació inclusiva per a joves amb NEE de Secundària”, tema que està totalment relacionat amb la nostra tasca a les pràctiques dins el programa SIEI. Així doncs, l’aprenentatge entre les dues matèries ha estat molt enriquidor, però m’hauria agradat tenir més temps. També penso que hi hauria d’haver més hores de pràctiques en el màster, ja que sincerament, penso, que és on he pogut posar en pràctica els coneixements tant del màster com del grau en Pedagogia que ja tinc, i on l’aprenentatge s’ha fet més real per tal d’aconseguir seguretat i garanties de poder dur a terme una bona tasca educativa en el futur.

Penso doncs que el projecte d’intervenció ha anat totalment lligat a les accions que es demanen fer en un programa SIEI, que l’ajuda ha estat molt bona, i que aquestes han estat molt significatives per al procés d’aprenentatge personal. A més m’he sentit molt bé en el centre amb companys, alumnat, mentora i conserges. Tot molt bé, molt agraït, i només amb la pena o tristesa d’haver de tancar una etapa, però amb la il·lusió de començar-ne una de nova ja treballant com a orientador o psicopedagog a l’educació formal de Secundària.

Competències assolides:

• Saber aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi. Tal com s’ha mostrat en la descripció d’activitats l’aplicació de coneixements ha hagut de realitzar-se tant en els acompanyaments d’alumnat a l’aula, SIEI i sortides, com en l’adaptació de materials, avaluacions, reunions i coordinacions.

• Treballar en equip, sobretot en les reunions i coordinacions per tal de consensuar actuacions, intercanviar punts de vista de l’evolució de l’alumnat, consensuar avaluacions, repartició de tasques en l’adaptació de materials i codocència.
• Utilitzar les TIC de manera crítica i efectiva en l’àmbit acadèmic i professional. Sobretot en l’elaboració de materials i en la comunicació fora del centre.
• Exercir la intervenció psicopedagògica, amb una aproximació holística integrada, per afavorir millores i solucions a una situació problemàtica identificada en qualsevol dels àmbits d’intervenció del psicopedagog/a. S’ha realitzat aquesta competència durant l’acompanyament a l’alumnat ja sigui en les sortides, a l’aula, al despatx SIEI o a l’aula oberta. S’ha hagut de tenir aquesta mirada integrada i holística també a l’hora de fer les avaluacions a l’alumnat, així com en les intervencions amb aquest.

• Dur a terme una recerca sobre la pràctica psicopedagògica amb la finalitat de poder implantar millores a partir dels resultats obtinguts. Aquesta competència ha estat constant des de l’inici de les pràctiques, ja que en tot moment s’ha intentat anar millorant la pràctica psicopedagògica segons les situacions i problemes que anaven sorgint, adaptant actuacions, reformulant materials didàctics, consensuant i reformulant les avaluacions segons els consells o opinions dels companys de treball o mentora, i intentant buscar maneres de motivar a l’alumnat en la seva tasca acadèmica i aplicant diferents tècniques metodològiques o didàctiques per afavorir el seu aprenentatge.

El divendres 22 de maig vam fer repàs de matemàtiques amb MCL,

JSP és un jove amb cert grau d’autisme que sovint es mostra rígid amb les relacions socials i amb les tasques que se li encomanen. És un jove que demana que tot estigui ben estructurat, i que quan se’l treu d’aquesta estructura es posa nerviós i neguitós, expressant-ho amb gestos i paraules. El primer dia que el vam conèixer va ser durant una sortida de l’optativa de ciències que ell feia en la que vam anar a fer un recorregut pel medi natural de la Riba del Ter. Durant aquest recorregut el professor de ciències va demanar que es baixessin l’aplicació “Merlin Bird ID” que enregistrant els cants dels ocells et diu de quin tipus d’ocell es tracta, mostrant fotos i les seves característiques, i també l’aplicació “PlantNet” fent una foto a una planta o flor et determinava també el nom i les seves característiques. Dues aplicacions que em van semblar genials.

Aleshores tot l’alumnat present en la sortida es va dedicar a fer ús de les aplicacions, però  MCL es va quedar assegut al banc sense voler fer res. Quan se li pregunta que per què no vol participar de l’activitat, diu que no li interessa que les aplicacions aquestes no són bones. Al cap d’una estona quan veu que la resta d’alumnes s’ho està passant bé i estan compartint les imatges, es mostra curiós, fins que veu les imatges dels ocells al mòbil i ja li comença a agradar i també es baixa l’aplicació. Amb aquest fet em vaig adonar d’aquesta rigidesa que presenta amb el que l’envolta, però també que amb una mica de paciència i en aquest cas amb l’exemple dels seus companys va ser capaç de també participar.

Per altra banda, aquest divendres quan es va presentar en el SIEI per fer repàs de matemàtiques, el primer que va dir va ser que perquè el treien de la classe a aquella hora, si aquella hora estava marcada com que havia d’estar classe. Aleshores se li va explicar que se sabia que havia de fer un examen de matemàtiques en pocs dies, i que s’havia acordat entre els docents que fes repàs en el SIEI. El jove respon que d’acord, mentre fa gestos de desaprovació i neguit.

Aleshores MCL treu el dossier de matemàtiques, ens comenta que té examen de trigonometria i comencem els dos junts a repassar la teoria, que en aquest cas és el teorema de Pitàgores. Un cop repassem la teoria ens proposem fer exercicis, abans de fer-li la reflexió que la millor manera d’estudiar matemàtiques és practicant, fent exercicis com els que farem. Comencem per exercicis més senzills i anem pujant el nivell, però el primer que veiem i que li aconsellem és que escrigui totes les fases del procés de càlcul, ja que els docents ho volen així, i a més és molt millor per no cometre errors. Així ho fa, en els primers, mentre l’aconsellem i guiem, però mai fent cap càlcul o no deixant que pensi ell o faci l’exercici, tan sols donant pistes o idees. El jove fa la tasca amb ganes i bona motivació, i a més fa uns quants exercicis ben fets, la qual cosa se li diu i el fa sentir bé. Quan acabem, el felicitem i li diem que ha fet molt bona feina, i li preguntem si ho ha passat bé mentre feia els exercicis, i ens diu que si, i se li respon que les matemàtiques quan surten bé són divertides. Al cap d’uns dies ens comenten que l’examen de matemàtiques li va anar molt bé.

Estem molt contents d’haver pogut ajudar a MCL, del que hem vist que té moltes potencialitats que sovint el seu pragmatisme, rigidesa o necessitat estructural li pot amagar. Per tant, pensem que cal tenir paciència, i buscar maneres de trencar aquest hermetisme per tal que s’obri més en les relacions socials, però també en la seva tasca. Pel que fa a l’aprenentatge de matemàtiques estem contents per ell pels bons resultats, i ens sentim agraïts d’haver pogut ajudar encara que sigui una mica per tal que el jove aprengui. Quan veiem aquestes coses, més ganes tenim de seguir, tot i que l’ajuda en aquest cas hagi estat poca, però important per saber que això és el que ens agrada.

El dijous 21 de maig el jove JSP que cursa tercer d’ESO va sortir de classe per fer una hora de reforç al despatx del SIEI.

Aquest alumne té grau d’autisme, i presenta moltes dificultats per seguir la classe. Durant la classe sovint s’avorreix, no pren atenció i té problemes de conducta o és disruptiu. A més a més, en diverses ocasions se’ns ha informat que ha faltat clarament el respecte als docents.

Quan arriba al despatx del SIEI, s’asseu i se li diu que es farà reforç de castellà. Aleshores busca entre tots els fulls de la seva carpeta, que té molt desordenada, el dossier de tasques de castellà. Finalment, el troba, i el tema que toca són les preposicions.

Primer de tot li aconsellem que les escrigui a la seva llibreta per tal de poder-les consultar ràpidament mentre fa els exercicis. Un cop fet ens dediquem a fer els exercicis, que bàsicament tracta d’escollir la preposició que cal en les diferents frases o text. El jove fa els exercicis amb ganes i bona actitud, i se’l va guiant en l’execució d’aquests. S’intenta aconsellar-lo o donar-li alguna pista, sense que no sigui ell el que pensa i fa l’exercici. Si hi ha algun error s’intenta buscar l’explicació entre els dos del perquè. Finalment el jove realitza diversos exercicis bastant bé. Un cop acaba se’l felicita per la bona tasca feta i per la bona actitud, i se li pregunta que per què no fa sempre així la tasca, i perquè no s’ho agafa amb aquestes ganes quan està a classe. El jove respon que a la classe sovint el distreuen, o té ganes de fer altres coses amb els companys, però que quan està dins el despatx del SIEI no té gaires coses a fer, i que per això prefereix fer la feina i d’aquesta manera fer alguna cosa per no avorrir-se. Aleshores se li pregunta si ho ha passat bé mentre estava concentrat en la feina, i diu que si, i a més confirma que li ha agradat aprendre. Finalment, se’l torna a felicitar, i se li diu que això és el que hauria de fer sempre, tenir bones ganes per aprendre.

Pensem que la intervenció ha estat molt profitosa per tal d’aprendre i posar en pràctica accions pròpies de l’orientador o psicopedagog, i ha estat molt gratificant veure les ganes que hi ha posat el jove de fer-ho bé. No obstant això, penso que aquest jove té bones capacitats per aprendre, però que potser està en un moment de la vida en què no està motivat, o que per les particularitats del seu caràcter o context actual, a classe prefereix fer altres coses. Trobem bé el treball individual que fa en el SIEI, ja que en termes purament acadèmics resulta molt més profitós, però pel que fa a inclusió i relacions socials, el més ideal seria que pogués treballar a classe amb garanties juntament amb els seus companys i companyes.